Qui és Don Bosco?
“Don Bosco és un home de llegenda” (Víctor Hugo)
Joan Bosco neix el 16 d’agost de 1815 a I Becchi, llogaret de Castelnuovo d’Asti, al nord d’Itàlia, no lluny de la ciutat italiana de Torí. La seva família és de pobres camperols. Queda orfe de pare als dos anys. La seva mare, Margarida, treu endavant als seus fills amb suavitat i energia, treballa les terres de cultiu i té cura de l’educació dels seus fills – Antoni i Josep, a més de Joan -, i de l’àvia. Ella ensenya a Joan a treballar la terra i a veure Déu en la bellesa de les coses.
Un misteriós somni marca la seva vida als 9 anys. El seu camí queda orientat a la llum d’aquest somni, en el que mare i fill veuen una ruta a seguir. El seu ideal des d’aquest moment serà arribar a ser sacerdot per dedicar-se als nens i als joves més pobres i abandonats. Per a ells treballa i estudia des de la seva adolescència. Aprèn jocs i malabarismes a les fires dels pobles per després entretenir, alhora que feia de catequista, als seus companys i amics. Treballa en diversos oficis per pagar-se els estudis al seminari. Finalment és ordenat sacerdot el 5 de Juny de 1841.
Don Bosco, jove sacerdot de 26 anys, arriba a Torí el 1841. Don Josep Caffaso, el seu Director Espiritual, li dóna aquest Consell: “Camina i mira al teu voltant.” És així com explora la misèria humana i aquesta el marca amb força. Els suburbis de la ciutat estan plens de joves orfes, molts d’ells per causa de les guerres, focus de vici i de baralles, vertaderes zones de desolació. Adolescents ociosos i avorrits vagabundegen pels carrers, llestos al robatori i a la baralla. Les presons causen en Don Bosco una impressió esglaiadora. Surt d’elles totalment decidit: “Sigui com sigui, he de fer l’impossible per evitar que tanquin en elles a nois tan joves.”
Com a sacerdot va veure com el seu somni es feia realitat des del dia 8 de desembre de 1841, festa de la Immaculada, quan es troba amb l’adolescent Bartomeu Garelli, el primer noi del carrer. Als tres dies en té 9 a casa seva; sis mesos més tard ja són 80. Així neix l’Oratori salesià.
Més d’un d’aquells mateixos joves que troben en Don Bosco un pare i un mestre volen “arribar a ser com ell”. I així neix la Congregació Salesiana amb el nom de Societat de Sant Francesc de Sales o Salesians. A la tardor de 1853 comencen a funcionar a Valdocco els primers tallers. Don Bosco és el primer mestre.
El 26 de gener de 1854 neix oficialment la Congregació Salesiana. Deu anys després es posa la primera pedra del Santuari de Maria Auxiliadora a Turí-Valdocco. Vuit anys més tard inicia Don Bosco un altre “santuari” de la Mare de Déu: la Congregació de les Filles de Maria Auxiliadora (Salesianes). Al novembre de 1875 parteixen cap a Amèrica els 10 primers missioners salesians. A l’any següent funda els Cooperadors Salesians, tercera branca de la Família Salesiana.
Però l’obra educativa més gran que Don Bosco deixa a l’Església és el seu sistema d’educació de la joventut, el “Sistema Preventiu”.
Pels nois va treballar fins a desgastar-se completament. Va obrir “oratoris” o “centres juvenils” per a la joventut, va fundar escoles professionals i col·legis; va publicar articles, revistes i llibres; va recórrer milers de quilòmetres i va escriure innumerables cartes per recaptar fons per a les seves obres; va fundar la Congregació Salesiana, els Cooperadors i, amb Maria Dominica Mazzarello, l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora o Salesianes. En ell s’han inspirat altres per definir els nombrosos grups que avui composen la Família Salesiana.
Per dedicar-se a educar els nois que no podien estudiar va renunciar a portar una vida còmoda i tranquil·la, va patir atemptats i malalties que el van posar diverses vegades en perill; les amenaces van ser freqüents i fins i tot el van prendre per boig.
Va comptar sempre amb l’ajuda de la Mare de Déu, Maria Auxiliadora. Va estar convençut que ell va ser només un instrument a les mans de Déu, “Ella ho ha fet tot”, “Invoqueu Maria Auxiliadora i veureu què són miracles” – afirmava contínuament. En el seu honor va construir un gran temple a Torí i en el seu nom va realitzar molts miracles.
Don Bosco mor a l’alba del 31 de gener de 1888. Als salesians que són a l’entorn del seu llit els diu les seves últimes paraules: “Estimeu-vos com germans. Feu el bé a tots, el mal a ningú… Digueu als meus nois que els espero a tots al Paradís.”
Sant Joan Bosco, és el sant de la joventut, l’amic dels joves. Amb el seu sistema educatiu, basat en la raó, l’amor i la religió, molts han trobat la felicitat i han après a ser bons cristians i honrats ciutadans. Alguns, com Domènec Savio, han estat reconeguts sants.
Avui passats 200 anys del seu naixement, l’esperit de Don Bosco segueix plenament vigent.
