La devoció a Maria Auxiliadora a l’Església Antiga
Els cristians de l’Església Antiga a Grècia, Egipte, Antioquia, Efes, Alexandria i Atenes acostumaven a nomenar la Mare de Déu amb el nom d’Auxiliadora, en el seu idioma -el grec- és deia Boetéia, que vol dir La qui porta els auxilis vinguts del cel. Sant Joan Crisòstom bisbe de Constantinoble, nascut l’any 345 l’anomena Auxili potentíssim dels seguidors de Crist. Els dos títols que més es llegeixen en els antics monuments d’Orient (Grècia, Turquia, Egipte) són Mare de Déu i Auxiliadora (Teotocos i Boetéia).
L’any 476 el gran orador Proci deia La Mare de Déu es la nostra Auxiliadora per què ens porta els auxilis de dalt. Sant Sabes de Cesarea, l’any 532, diu de Maria: Auxiliadora dels qui pateixen i ens conta un explica el fet d’un malalt gravíssim que fou portat prop d’una imatge de Maria, li retornà la salut i aquella imatge de l’Auxiliadora dels malalts fou molt i molt popular.
La batalla de Lepant
En el segle XVI, els mahometans envaïen Europa. Llavors no hi havia la tolerància d’unes religions envers unes altres. A on arribaven imposaven per la força la religió i alhora destruïen tot el que era cristià. Any per any s’apropiaven de nous territoris deixant mort i destrucció allà per on passaven. Arribaren gairebé a les portes de Roma. Fou llavors que el Papa Pius V, gran devot de Maria, convocà els Prínceps Catòlics per tal que anessin a defensar els seus col·legues catòlics.
Varen crear un gran exèrcit i sortiren a cercar l’enemic. El 7 d’octubre de 1572 es trobaren els dos exercits en el dit Golf de Lepant el mahometans tenien 282 vaixells i 88.000 homes. Els cristians eren molt inferiors en nombre. Els cristians abans de començar la batalla es confessaren, celebraren l’Eucaristia varen combregar feren la pregària del sant Rosari i van cantar un cant a la Mare de Déu. En acabar la pregària comença la batalla. Si al començament les coses no anaven massa bé per al cristians en un moment tot canvià y, finalment, la derrota dels sarraïns fou completa.
En agraïment d’aquest triomf el Papa Pius V decidí que des de les hores cada any es celebres la festa del Sant Rosari i que a les lletanies s’hi afegís Maria, Auxili dels Cristians, pregueu per nosaltres.
El Papa i Napoleó
En el segle XIX succeeix un fet trist. L’emperador Napoleó portat per l’ambició i el seu orgull va fer presoner el Papa Pius VII. Portava ja alguns anys a presó i no es veia l’esperança d’obtenir la llibertat ja que l’emperador era el governant més poderós de moment. Fins i tot els reis tremolaven davant d’ell i el seu exercit sempre sortia victoriós en les seves batalles.
El Pontífex, en aquestes circumstàncies, feu una promesa: “Mare de Déu, si m’allibereu d’aquesta indigna presó, us honoraré decretant una nova festa a l’Església per a vós”. Ben aviat arribà allò que semblava impossible. Napoleó havia dit: “les excomunions del Papa no són capaces de fer caure de les mans els fusells dels meus soldats”. Doncs bé l’emperador va veure com en els freds camps de Rússia el fred gelava les mans dels seus soldats i els fusells se’ls anaven caient de les mans. I el qui havia enlluernat tota Europa amb el seu exercit va tornar humiliat amb uns pocs homes. Després d’algunes derrotes més fou expulsat del seu propi país i acabà els seus dies empresonat.
El Sant Pare Pius VII tornà a la seva seu de Roma el dia 24 de maig de 1814. En memòria d’aquest favor de la Mare de Déu decretà que en endavant el 24 de maig a Roma se celebrés la festa de maria Auxiliadora en acció de gràcies.
Sant Joan Bosco i Maria Auxiliadora
El dia 9 de juny de 1868 es consagrà a Torí (Itàlia) la Basílica de Maria Auxiliadora. La història d’aquesta església és una cadena de favors de la Mare de Déu. El seu constructor va ser Sant Joan Bosco. Fill d’una família molt senzilla del Piemont. Havia nascut el 16 d’agost de 1815. Als 3 anys quedà orfe de pare. Per poder anar a l’escola va haver de demanar ajuda a molta gent. Maria se li havia aparegut en un somni als 9 anys i li demanà que adquirís “ciència i paciència”. Déu el cridava a ser educadors de molts i molts nois i joves pobres. Novament Maria se li fa present i li demanà que li construeixi un temple i que promogui l’advocació amb el títol d’Auxiliadora.
Sant Joan Bosco, ho explica ell mateix, començà la construcció amb un pocs cèntims. Varen ser tants el miracles que Maria va fer en Favor dels seus devots que en només 4 anys la gran basílica es va construir. El sant acostumava a dir: Cada totxo d’aquest temple correspon a un miracle de Santa Maria.
Des d’aquell santuari es començà a difondre per tot el món la devoció a la mare de Déu en l’advocació de Maria Auxiliadora. Aquesta devoció ha arribat a ser una de les més populars a tota l’Església.
Sant Joan Bosco acostumava a dir: “Propagueu la devoció a Maria Auxiliadora i sabreu què són miracles”. Ell recomanava als seus salesians i als nois dels seus col·legis repetir sovint aquesta invocació: Maria Auxiliadora, pregueu per nosaltres.
