Quin és el sentit de les exèquies cristianes?
L’Església celebra en elles el misteri pasqual perquè els qui van ser incorporats a Crist, mort i ressuscitat pel baptisme, passin amb Ell a la vida, siguin purificats i rebuts al cel, i esperin el triomf definitiu de Crist i la resurrecció dels morts (SC 82). Això explica que l’esperança de la resurrecció sigui un tema central en les exèquies. A ella es refereixen constantment les lectures, les antífones i les oracions. L’Església, conscient d’aquesta esperança cristiana, intercedeix pels difunts perquè el Senyor perdoni els seus pecats, els lliure de la condemnació eterna, els purifiqui totalment, els faci partícips de l’eterna benaurança i els ressusciti gloriosament al final dels temps. L’eficàcia d’aquest intercessió es funda en els mèrits de Jesucrist, no en els sufragis mateixos.
En aquestes exèquies veu també l’Església la veneració del cos del difunt. El cristianisme no considera el cos com la presó de l’ànima, defensa la unitat cos-ànima, i pel mateix, tots dos elements són objecte de salvació; un i altre seran glorificats o condemnats.
Les exèquies són una magnífica ocasió perquè la comunitat cristiana reflexioni i aprofundeixi en el significat profund de la vida i de la mort; i perquè els pastors d’ànimes facin una eficaç acció evangelitzadora, potenciada per les disposicions positives dels familiars, la participació en la missa exequial de molts cristians allunyats i la presència amistosa de persones indiferents o incrèdules.
Algunes qüestions sobre les exèquies.
* El lloc més idoni és la parròquia a la qual pertanyia el difunt, tot i que no s’exclou triar una altra, amb coneixement del rector propi. Si la mort és fora de la parròquia i no es trasllada allà al difunt ni s’ha triat un altre temple, es farà a la parròquia on hagi mort. Les exèquies del bisbe se celebren a la catedral i la dels religiosos en les seves pròpies esglésies o oratoris. També es poden celebrar exèquies per difunts batejats no catòlics si no consta oposició ni el seu propi ministre pot fer-ho.
* L’aigua beneïda que el sacerdot vessa sobre el cadàver al·ludeix al baptisme, i la encensament, a la resurrecció. Són, doncs, gestos pasquals.
* El color litúrgic de les exèquies d’adults és el morat; el dels nens, el blanc.
* Els elogis fúnebres o exposicions retòriques i lloances de les virtuts del difunt no han de substituir mai a l’homilia. Es pot al·ludir breument al testimoni de vida cristiana d’aquesta persona difunta, quan constitueix motiu d’edificació o acció de gràcies.
* En la litúrgia de les exèquies no s’ha de fer accepció de persones per raó de la seva posició econòmica, cultural, social, etc., ja que tots els cristians són igualment fills de Déu i de l’Església i posseeixen la mateixa dignitat baptismal.
