Història de la parròquia

El Santuari de Maria Auxiliadora fou erigit canònicament com a Parròquia el 8 de setembre de 1969. El mateix any es va construir la capella parroquial adossada al costat mateix del Santuari

Pertany a l’Arxiprestat de Sarrià. La nostre parròquia, territorialment, està delimitada pels carrers Vergós, Via Augusta, General Mitre, Passeig Sant Joan Bosco, Manuel de Falla, Benet Mateo i Plaça Artós, territori segregat quasi totalment del de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.

Des de l’any 1969 els rectors, han estat: P. Joaquín Sáenz, P. Jaume Laguía, P. Bartomeu Moll, P. Josep Guillamet, P. Àngel Pinto, P. Víctor Marco, P. Joan Faner, P. Llorenç F. Salanova, P. Alexandre Damians, i Josep M. Maideu.

chopite31Construcció del Santuari. La venerable Dorotea de Chopitea

La construcció del Santuari fou iniciativa de la Venerable Dorotea de Chopitea, vídua de Serra, qui ja havia fundat l’any 1884 l’Obra salesiana de Sarrià.

Moguda per la devoció a Maria Auxiliadora i a imitació de Don Bosco el qual va conèixer i va tractar quasi diàriament en el mes en que ell va residir a Barcelona l’any 1886, va voler que l’Obra salesiana de Sarrià, a imitació de la de Don Bosco a Torí, tingués com a cor i centre un gran santuari dedicat a Aquella que és l’Auxili dels Cristians.

L’església va ser beneïda pel Bisbe de Barcelona, el doctor Jaume Català el 28 de maig de 1892. Feia tres anys que ell mateix havia col·locat la primera pedra. Fou oberta al culte el 22 de juny de 1901. Les campanes foren beneïdes el 24 d’abril de 1915. El 1918 era entronitzada i s’il·luminava l’estàtua de Maria Auxiliadora en la façana posterior de l’església interna.

Més detalls històrics...
La primera pedra fou col·locada el 24 de maig de 1889. Es començava a construir l’església interna.

Cinc mesos després arribava a Barcelona el nou Director de la casa salesiana, el futur Beat Felip Rinaldi, el qual va decidir que era més urgent la construcció d’un nou pavelló per a les escoles. Aquest pavelló seria dedicat no als artesans, sinó als estudiants d’ensenyament elemental: El Col·legi del Sant Àngel.

Les obres trigaren un any i escaig. El 9 de març de 1891, un mes abans d’acabar la construcció d’aquest pavelló, i degut a la insistència de la senyora Dorotea, es van re-emprendre les obres de l’església. Pocs dies després la Venerable els va visitar, però no va poder baixar del cotxe a causa de la seva greu malaltia. Morí santament vuit dies després, el 3 d’abril de l891.

El 29 de gener de 1928 les despulles de la fundadora, la senyora Dorotea de Chopitea eren dipositades en una artística urna adossada a la paret dreta de l’església externa, amb el reconeixement de la seva fama de santedat i de la seva estimació per l’Obra Salesiana de Sarrià i per la seva església-santuari.

Detalls arquitectònics del Santuari. 

Veure els detalls...
Era una sala ampla de 25 x 16 metres, amb sostre treballat i precioses escultures realitzades pel taller de decoració de les Escoles Professionals Salesianes.

Tots aquests guarniments varen ser destruïts en la guerra de 1936 i per un incendi casual que es propagà, des de l’orgue, el 2 de juny de 1970.

La construcció de l’església externa gòtica, en pedra i amb tres naus separades per esveltes columnes, que és l’església-santuari actual, fou més lenta. Fou promoguda pel nou Director el Pare Manuel Hermida.  Les bigues, les portes, el ferro forjat, les estàtues, els confessionaris, el viacrucis van ser treballats amb gran polidesa per les mateixes Escoles Professionals Salesianes. El retaule de l’altar major, centrat entre l’església interna i l’externa, era presidit en la primera església per una pintura de Maria Auxiliadora, obra de Cristòfol Montserrat i Jorba (1869-1935) i en l’església externa per una estàtua també de Maria Auxiliadora en el cambril. Les dues parts de l’església formaven un conjunt devot i harmoniós, gràcies al disseny de l’arquitecte diocesà i també de la casa salesiana, senyor Enric Sagnier, primer Marqués de Sagnier (1858-1931). Tot el mobiliari de l’església, amb el domàs de vellut recamat de plata i un molt bonic carilló, van ser destruïts l’any 1936, i amorosament reconstruït a partir de 1939, culminant amb un nou altar gòtic col·locat l’any 1950, i novament destruït després per les flames l’any 1970.

Fent camí amb Maria